dimarts, 22 de gener del 2008

Sòlid Rígid II


I arribà el dia que començàrem a veure defectes a Sòlid Rígid I, la nostra primera autocaravana. Més que defectes eren coses millorables: un dia t’adonaves que tal vegada la configuració de la cuina+saló podria ser millor; o que l’habitacle era una mica fosc; que ens vindríem millor unes lliteres més grans; i una nevera més grossa; i un forn de gas?...

I així vam començar la recerca. La primera candidata va ser la Challenger 163, una caputxina amb una distribució innovadora per a l’època (ara està molt estesa) i perfecta per als nostres desitjos: cuina en L, nevera grossa, seients de cabina que s’incorporen al saló, sofà lateral, lliteres tranversals amb un bon arcó...però no em va agradar, el conjunt wc+dutxa semblava massa estret, i els acabats , al menys de la que vaig visitar, em van decebre; igual que el tracte del comercial, semblava que li feia mal vendre.
Vist això, decidírem, dins de les caputxines, pujar de gama ( és a dir, de preu) i vam mirar de reüll les integrals...i, ves per on, trobàrem les integrals més econòmiques del mercat en aquell moment: les Bavaria, del grup Pilote, juntament amb Frankia.
De fet en una revista francesa definia les Bavaria com “ideal per a l’autocaravanista que no es pot permetre una Frankia”....touché!!
I així compràrem, a mitges amb el banc, la Bavaria I63ED: una integral curteta (6,30 m) , amb la distribució que buscàvem, els accessoris habituals (placa solar, baca, tendal, dutxa exterior...) i alguna altra grata sorpresa com el xasís ALKO, amb el qual es va acabar l’efecte catamarà de Sòlid Rígid I quan agafava les corbes.

Era preciosa i ens va agradar molt, si bé tinguérem un bon ensurt en la primera sortida. Ens vam ficar en un càmping per posar-nos al dia del seu funcionament i quan començo a inspeccionar l’arcó inferior, aquell que ocupa tots els baixos de l’autocaravana, em trobo amb un BASSAL D’AIGUA!!!

Puc assegurar que aquella tarda xiularen les oïdes a fabricants, distribuïdors i resta del gremi. Al final, amb paciència, vaig localitzar un maneguet del boiler que estava fluix, i una vegada collat es va acabar la fuita. La resta del cap de setmana ens la passàrem amb l’autocaravana amb totes les portes i portons oberts, per a ventilar fustes i humitats...sense comentaris.

Bé , a part d’aquestes misèries, portem uns anys gaudint de la nova autocaravana, igual que amb Sòlid Rígid I. D’aquest últim, he de dir al seu favor que, mesos després, el cap de taller del concessionari ens digué que aquella caputxina estava en un estat fantàstic, no va durar ni dos dies dins del concessionari, li van treure de les mans.
I pel que fa el nou Sòlid Rígid tenim clar que ens acompanyarà fins que ens jubilem...que més o menys es el que diguérem al comprar Sòlid Rígid I.

Per a més informació:
Si voleu veure més Challenger: http://www.challenger.tm.fr/ , encara que l'esmentada Challenger 163 ja no es fa.
El mateix passa amb la Bavaria I63ED, ja no la trobareu a http://www.bavaria-camping-car.com/ , sembla ser que han deixat de fer integrals amb lliteres.

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 22 de gener de 2008

divendres, 18 de gener del 2008

Article: Sobre l'aigua, ni trucs ni astúcies


1.INTRODUCCIÓ
En webs i revistes autocaravanistes franceses, és habitual trobar una secció sota el títol Trucs et Astuces, trucs i astúcies, on s’expliquen millores o gadgets, que amb una manufactura més o menys senzilla, fan més fàcil o còmoda la vida en una autocaravana.
A mi ja m’agradaria parlar de trucs o astúcies, però no ens enganyem: més aviat són nyaps o afegitons que he implantat a l’autocaravana, i en aquest cas concret parlaré dels relacionats amb l’aigua i el seu ús. L’únic avantatge que tenen és que són afegitons senzills, fets amb materials trobats en ferreteries o botigues normals. És a dir: no caldrà desenfundar la serra caladora ni acostar-te a una botiga d’accessoris campistes. Espero que algú els pugui aprofitar... o evitar, segons el gust de cadascú.




2. AIGÜES NETES
Mànegues: jo faig servir les normals, de plàstic flexible. En concret portava 10 m. de mànega, segmentada en tres fragments: de 2, 3 i 5 m.. En funció de la longitud necessària faig servir la que m’interessa, i si cal les connecto amb els corresponents maneguets. Les duc enrotllades, en vertical, dins d’una caixeta de plàstic, així si regalimen alguna gota no mullen l’arcó. També tinc identificat cada tram de mànega amb cinta adhesiva de color, així puc escollir el tram que necessito amb facilitat.
Maneguets i connectors: són els habituals, de jardineria i els tinc dins d’una capseta. A banda dels maneguets també duc diversos connectors a l’aixeta , amb rosques de diversos diàmetres. I si l’aixeta no té rosca, si no una boca llisa, intento fer servir una mena de connector universal de diàmetre variable que es pot collar a l’aixeta amb una brida; a la foto el tinc fora de la capsa.

Bidó: i si la mànega no arriba, trec el bidó. Té una capacitat d’uns 10 l., amb el seu tap i la seva canya flexible que facilita l’abocament; i per facilitar-lo encara més, res millor que fer-li un foradet que permeti l’entrada d’aire durant l’operació, t’estalvies borbollons i vessaments sobtades.
Mànegues planes: n’he portat durant un parell d’anys; ara la tinc a casa, per a regar plantes o la terrassa. La veritat és que era ineficaç: s’havia de desplegar tota, i després, per a garantir el seu complert buidat passaves una bona estona entretingut.
Dipòsit d’aigües netes: amb certa periodicitat hi aboco un rajolí de lleixiu, de la normal sense sabons ni additius, per a garantir la seva desinfecció, encara que l’aigua mai la fem servir com aigua de boca. Curiosament les ampolles de lleixiu, les de sempre, insisteixo, ja marquen a la seva etiqueta la dosificació recomanada.

3. DE L'AIXETA AL DESGUÀS
Regulador de cabal: la nostra autocaravana tenia a l’aigüera una aixeta massa alta pel meu gust, cosa que propiciava que tot, al voltant de la pica, quedés esquitxat. Només volia afegir-li un tros d’algun tub que baixés la sortida de l’aigua. I vaig trobar aquesta mena de filtre/dosificador, que a més ajuden a estalviar aigua, fantàstic, oi?.
Reixetes: des del principi em va semblar que si algun dia s’obturaven els desguassos, hauria begut oli. Opció: implantar aquesta mena de reixetes en totes les piques (cuina i lavabo) que retenen les restes sòlides.
La de la dutxa em va costar una mica més trobar-la, però es venen. Semblen com una seta, i el seu peu es fica pel desguàs.
4. AIGÜES GRISES

Dipòsits: bàsicament, al final de cada sortida, i una vegada buidat el dipòsit, hi aboquem una mica de lleixiu que s’encarrega d’evitar que després, les restes orgàniques del fons del dipòsit acabin generant pudors.
Mànega d’abocament: viatjant per Alemanya, on moltes àrees són de tipus borne, tipus columna, vaig veure la necessitat de dur una mànega suficientment llarga que acostés les aigües grises al borne. Es tracta d’un tub flexible, de diàmetre ample, amb un connector a l’extrem.
Una esbandida d’emergència: ho vaig veure per la Bretanya. Si no disposes d’aigua per esbandir el tethford, una vegada buidat, aprofita les aigües grises com a solució de compromís. Al cap i a la fi, les aigües grises són majoritàriament sabonoses.


5. ESTENDRE O ASSECAR
Estenedor de roba: fem servir la dutxa d’estenedor. Penjada de la claraboia col·loquem un estenedor domèstic amb la roba que s’hagi d’assecar i deixem la claraboia lleugerament oberta.
Penjador de ventosa: si el que s’ha d’assecar és poca cosa (una tovallola, uns impermeables molls per la pluja, etc) optem per aquests penjadors individuals, fixats a la paret de la dutxa. Nota: si les vostres parets són granulades, oblideu-vos de les ventoses.







6. FINALJa ho veieu, són quatre coses, molt allunyades dels autèntics trucs et astuces . D’aquests els podeu trobar, per exemple, en:http://pagesperso-orange.fr/f.dichamp/index.htm
En castellà, aquest lloc està farcit de truquets que us poden inspirar:http://www.irdecampings.com/bricolaje/bricolaje.htm
I quan més a dalt us parlava de bornes, em referia a aquestes andròmines, cosines germanes de R2D2, el de la Guerra de les Galaxies:http://www.aireservices.com/produits/Borne_camping-car.htm

Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 18 de gener de 2008.

dilluns, 14 de gener del 2008

Sòlid Rígid I




La història va començar farà 7 anys, quan a la feina un autocaravanista em va explicar les seves sortides. I vaig intuir que a nosaltres ens vindria fenomenal, semblava que cada cap de setmana es convertiria en una aventura: anar on volguéssim (muntanya, mar, ciutat), sense sedentarismes (hotels i demés) i ignorant la climatologia (que plou al nord, anem al sud).
I, d’aquesta manera, després de visitar un munt de webs i de concessionaris; i de realitzar pesades, per part meva, consultes pels fòrums, vam trobar el que buscàvem...i el que podíem pagar, que tot s’ha de dir . Era una autocaravana modesta, model Eagle de la marca Sun Roller (actual Sun Living), encara que de fet era la Moncayo Mediterráneo 360 SL, però amb el nom canviat, per qüestions comercials.

Sòlid Rígid I era una caputxina petita, per sota dels 6 m. , amb sis places en pernocta, dos en llitera. El llit de la caputxina era movible, fet que facilitava el pas de cabina a l’habitacle. La cuina petita, com la nevera; les lliteres i el wc+dutxa suficient, amb mampara separadora.
I vam començar les primeres escapades, en les quals sempre s’aprenia alguna cosa nova sobre el funcionament de l’autocaravana. I encara i així, tornàvem amb un munt de dubtes: vols dir que el gas va així?, segur que les bicis van ben collades? Aquesta llumeta de la centraleta, què indica?.
Pel que fa a les pernoctes, al principi totes eren en càmping; però una vegada li vam trobar el què, començàrem a fer pernocta lliure, i a descobrir racons bellíssims, allò que els francesos anomenen llocs BTS: bells, tranquils i segurs. De fet això és una de les coses que més m’agrada de l’autocaravanisme: amb una mica de perícia pots començar o acabar la jornada en uns paratges magnífics, i cada dia pots tenir un de diferent.
Un altre atractiu que he trobat en la pràctica de l’autocaravanisme és el seu ús com a instrument educatiu dels nens... i dels grans, no ens enganyem; amb la possibilitat d’acostar-te a altres països i cultures;
amb una llibertat que dubto pugui oferir un altre tipus de turisme, que jo sàpiga, i garantint uns mínims de qualitat als seus practicants.
En resum: ens va agradar molt Sòlid Rígid I, i no va ser fins uns tres anys més tard que no li vam començar a veure coses millorables, coses que més tard ens farien canviar d’autocaravana.

Per a saber més:
Autocaravanes Sun Roller: http://www.sunroller.es/ ;Autocaravanes Moncayo: http://www.moncayo.es/ ; Sòlid Rígid I? per què?: http://elmonperlafinestra.blogspot.com/2008/01/el-nom-de-lautocaravana_03.html ;Els autèntics llocs BTS, en francès: http://campingcar.enliberte.free.fr/ ;I també en castellà: http://www.viajarenautocaravana.com/ , secció Donde parar ;Les nostres sortides familiars, en castellà, en: http://www.viajarenautocaravana.com/


Marceliano Cardoso Romero
Cornellà de Llobregat, 14 de gener de 2008.

dissabte, 5 de gener del 2008

Article: La compra d'una autocaravana

1.Introducció.

A l’hora de comprar una autocaravana, entren en joc molts factors, alguns de racionals i uns altres d’emocionals. Jo intentaré donar una opinió sobre els primers, perquè sobre els segons no m’atreveixo, són com el DNI: personals i intransferibles.
El meus comentaris són generals i van adreçats sobre tot a aquells que volen iniciar-se en aquesta aventura de l’autocaravanisme. I es basen, primer en la meva experiència en autocaravanes (sis anys entre una caputxina i una integral); segon , en allò que he llegit; i tercer, en converses mantingudes amb altres autocaravanistes.

2. Aspectes generals.

2.1. Per començar: autocaravanes caputxines, perfilades i integrals.
Les anomenades caputxines criden l’atenció perquè sobre la cabina mostren un recrescut enorme, com si fos un tupè rockero, on hi cap un llit doble.
En les perfilades aquest recrescut és més discret i només s’encabeixen uns armaris.
Les integrals tenen una aparença més rectangular, amb una silueta semblant a un microbús.
Generalment una autocaravana es construeix sobre una furgoneta. En les caputxines i perfilades l’habitacle “s’enganxa” solidàriament a la cabina d’una furgoneta. Exteriorment la cabina de la furgoneta del conjunt es pot identificar fàcilment; i interiorment sempre està clar quan abandones la furgoneta (la cabina) i entres a l’habitacle. Les integrals tenen , en la seva fabricació, una transformació més radical i de més calat, la furgoneta es desmunta completament i al construir l’habitacle la cabina queda integrada dins d’ell. Exteriorment no s’identifica la furgoneta originària.


2.2. Algunes dades físiques.
Les dimensions habituals, centímetre amunt o avall, estan entre 6 i 7 m. de llargada, i sobre uns 3 m d’alçada. Amb uns 3.500 kg de pes màxim.
Pel que fa a la mecànica: els fabricants acostumen a oferir dos rangs de motorització o potència; i els usuaris tendim al més potent, que encara que és més car, garanteix arrossegar còmodament aquests vehicles, pesants i gens aerodinàmics. En perfilades petites motoritzacions més modestes són igualment eficaces.
Consums: al meu cas es troben entre els 11 i 15 l./100km, per a velocitats de l’ordre de 90-110 km/h. Els majors consums: amb major velocitat i/o vent en contra.

2.3. D’acord, però, quina compro?
Ufff!! Difícil resposta. Si tot depèn dels diners, pel general les més barates són les caputxines i les més cares són integrals. Amb preus, per a vehicles nous, que parteixen dels 30.000 € i arriben fins ...on siguis capaç de pagar.
Si ens oblidem dels calés, i pensem només en l’ús de l’autocaravana, les caputxines acostumen a ser per a famílies amb fils (fins a 7 ocupants dormint !!!); les perfilades per a parelles amb pocs o cap acompanyant; i els usuaris d’integrals es reparteixen entre famílies i parelles.
Un avantatge: en l’actualitat n’hi ha tants de fabricants i tots construeixen una gama tan ampla de models que de ben segur trobaràs una que t’agradi o que s’adapti a les teves necessitats, que no sempre són la mateixa cosa.

3.Aspectes particulars.

3.1. Lavabos i dutxes.
Ambdós acostumen a ser de reduïdes dimensions i a anar junts.
A l’hora d’avaluar les seves característiques o prestacions interessa:
-comprovar que pots utilitzar-lo còmodament, sense limitacions d’espai, sobre tot si ets de dimensions generoses, així que no dubtis en seure al WC.
-d’igual manera passa amb la dutxa: situa’t al seu interior i certifica que... és estret, perquè fins a dia d’avui no he conegut una autocaravana amb una dutxa ampla. Però bé, és el que hi ha; comprova que podràs tenir una movilitat mínima i mira que existeixi algun prestatge per a sabons i altres estris.
-que la dutxa tingui una sortida del sistema de calefacció, així a l’hivern podràs aclimatar-la a una temperatura confortable.
-verificar que WC i dutxa tinguin una ventilació garantida, ja sigui amb finestres i/o claraboies al sostre.
-comprovar la sortida exterior del cassette Thetford si aquesta és posterior: a la nostra primera autocaravana a l’utilitzar el portabicis es dificultava l’extracció del cassette.

3.2. Zona de cuina i voltants.
Només unes poques observacions:
-amb les neveres grosses, la de 140 l, hem constatat l’avantatge que ofereix el seu congelador amb més capacitat.
-interessa disposar d’una zona de treball o lliure el més gran possible.
-d’igual manera paga la pena que la cuina tingui garantida la seva ventilació amb algun sistema d’extracció de fums.
-nosaltres hem comprovat la utilitat del forn a gas, per minúscul que sigui. Va perfecte per a escalfar pizzas individuals o plats precuinats.
-millor portar a bord dues bombones de gas que no una: garanteixen més autonomia i eviten alguna sorpresa desagradable.

3.3. Saló/menjador.
Aquesta zona sol ser la més utilitzada , ja sigui en viatge o en parada, i com a mínim presenten un saló per a quatre comensals. En aquesta zona sempre hem mirat els següents aspectes:
-la major lluminositat possible: millor natural (finestres i claraboies) que artificial (llum general o en focus puntuals).
-comprovar el muntatge fàcil i còmode de la taula, sobre tot en aquelles que presenten diverses posicions (en viatge, en parada o al convertir-se en llit).
-sempre he intentat proveir a tots els seients del saló amb cinturons de seguretat, que tots siguin susceptibles d’ésser utilitzat en ruta.
-i ara que és habitual carregar amb gadgets i demés andròmines electròniques (portàtils, pda, consoles de joc, etc), pot ser útil que hi ha hagi una connexió elèctrica 12/220v en la zona del saló/menjador.

3.4. Llits.
Generalment sempre hi ha un llit doble, ja sigui fix sobre la cabina (caputxines) o a la part del darrera (perfilada) o amagada dins la cabina (integrals). A banda d’aquests acostumen a haver-hi més: dobles, simples i/o lliteres, fins garantir un màxim de set places en pernocta.
Dins del tema llits, he procurat comprovar:
-la consistència o duresa dels matalassos.
-l’accessibilitat còmoda als llits superiors, ja sigui a la caputxina com a les lliteres superiors. No deixeu de comprovar-la.
-la distància més gran possible disponible entre els llits superiors i el sostre de l’autocaravana.
-l’existència de punts de llums a tots els llits.
-la ventilació garantida amb finestres i claraboies.
-I una dada: les lliteres (i resta de llits) disposades transversalment tenen majors dimensions, en llargada com en amplada, que les situades longitudinalment.

3.5. Arcons i dipòsits d’aigua.
Les autocaravanes estan plenes d’arcons i evidentment quant més en tinguin molt millor, però compte: sense oblidar el pes màxim permès, el més habitual és el de 3.500 kg.
-Tema arcons: algunes autocaravanes incorporen una estructura específica (anomenada ALKO) que a banda d’altres propietats amplia la capacitat dels arcons a l’elevar el terra de l’habitacle. També s’eleva el preu.
-Un altre aspecte: l’alçada de l’arcó de les bombones de gas, a més alçada, major incomoditat en la càrrega i descàrrega de les bombones.
-És habitual que la llitera inferior pugui anul·lar-se i donar pas a un gran arcó o garatge amb capacitat per a un parell de bicis o una moto. Paga la pena comprovar que l’accés sigui suficientment ample i fàcil.
-Pel que fa als dipòsits d’aigües, netes i grises, les seves capacitats marcaran l’autonomia de l’autocaravana i imposarà una gestió racional del seu consum. A títol orientatiu, amb un dipòsit de 100-110 l., passem un cap de setmana (amb dutxa inclosa) dos adults i dos nens. Naturalment viatjant per zones o països amb àrees d’autocaravanes, el tema de l’autonomia és secundari.

4. Final.
I em sembla que ja està. Evidentment que queden moltes coses al tinter però bé, crec que n’hi ha prou. El que si he comprovat és que quanta més informació tingui el futur comprador més encertada serà la seva compra, així que és important recollir tota la informació possible, ja sigui en revistes especialitzades, fires, distribuïdors i internet.
Les fotos que es mostren són pròpies o extretes de les webs dels fabricants Bavaria, Autostar i Chausson.

Marceliano Cardoso Romero.
Cornellà de Llobregat, 5 de gener de 2008.

dijous, 3 de gener del 2008

El nom de l'autocaravana

Des d’un principi em va cridar l’atenció el fet que la gent bategés la seva autocaravana, generalment amb noms afectuosos (Gordita, Ràpida o Cargol, etc), alguns noms són quasi llegendaris ( Enterprise o Halcón Milenario), i altres, els menys, de normals (Rosa, Jacinta , etc.).
Jo, la veritat, és que veia molt improbable que acabés batejant la nostra autocaravana, tal vegada perquè a casa no hem tingut gaires animals de companyia ( si bé les meves germanes opinarien el contrari al respecte de la meva persona) i no estava acostumat a allò de batejar coses properes. A més en el tema de la mecànica, sempre he vist els vehicles com una eina per a treballar o arribar a un destí, i més que anomenar l’instrument, és a dir el vehicle, tenia tendència a qualificar el fí: Quina currada! Quina festassa! Quines vistes!.
Però, un dia que m’imagino no tindria gaire feina, em vaig fer la pregunta: de batejar-la, quin nom li posaries?. I rumiant , i segur que per associació d’idees, vaig acabar pensant en l’autocaravana com aquells cossos ideals que apareixien en els problemes de física de batxillerat: eren generalment cossos toscos y quadrats, com una autocaravana...per fora; quasi sempre tenien una força de fregament que els hi feia la punyeta, com la Tara de les nostres autocaravanes; i mai paraven quiets, sempre estaven rampa amunt, pendent avall, ara anaven cap l’esquerra, ara cap a la dreta, com nosaltres en les nostres sortides.
Aquells cossos els anomenaven sòlids rígids. Ho recordeu?: “Problema 17.- Consideremos un sólido rígido de masa M desplazándose por un plano con una velocidad .....”
; i sempre penjaven d’ells un munt de coses (vectors, forces, etc), com si es tractessin dels nostres portabicis, el nostre vent en contra, l’antena de l’emissora, la placa solar, etc. I tot s’ha de dir: quasi sempre aquests cossos portaven velocitats modestetes, pel general anàvem reptant, si fa no fa com les autocaravanes.
Ho vaig veure clar: de posar-li nom seria Sólid Rígid, a més les seves inicials coincidien amb les de la marca de la nostra primera autocaravana, una Sun Roller, o sigui que estava clar, es diria Sòlid Rígid i així li hem dit a la nostra autocaravana des de llavors.
Després m’he apuntat al costum mariner d’indicar un numeral per a assenyalar el seu ordre de la autocaravana en la nostra família, ara anem per Sòlid Rígid II, però això és una altra història o , millor dit, dues històries: la de Sòlid Rígid I i la de l’actual. Les deixo per una altra dia.
Salut i encert!
Marce