dimarts, 28 d’abril del 2009

EN AUTOCARAVANA PER CASTELLÓ (Abril 2009)


Això havia de ser un relat d’una escapada per Aragó, però no, per segona vegada les previsions meteorològiques ens ho impedien, així que giràrem cap el sud, cap a Castelló, on n’hi haurien pluges, però no tan abundants; i a més que ja tocava: fa més d’un any que no visitem terres valencianes.
A continuació us explico la nostra escapada autocaravanista per algunes comarques castellonenques, de la costa i de l’interior; espero no avorrir i que us pugui servir d’ajuda o inspiració.

Excursió per la Serra d’Irta (Peníscola, comarca del Baix Maestrat).

La
Serra d’Irta és un Parc Natural a tocar de Peníscola. Al trobar el centre d’interpretació tancat, decidim improvisar. Entrem en una endormiscada Peníscola per la CV141 i seguint els rètols de Serra d'Irta agafem una carretereta i a 3,5 km trobem el trencall cap la Torre Badum, el nostre destí. Aparquem l’autocaravana a la zona del trencall i comencem l’excursió que transcorre per aquesta part de la Serra d'Irta. A una banda el massís calcari i la seva vegetació escassa; i a l'altra banda el mar, amb poques onades, vistes de vertigen des dels seus penya-segats i panoràmiques de Peníscola. I al final la Torre Badum, antiga torre de vigilància contra les incursions pirates. El camí es troba abalisat , es ample, i freqüentat per excursionistes i ciclistes.
Acabada l’excursió, abandonem una transitada Peníscola (es nota que s’acosta l’hora de l’aperitiu) i ens dirigim cap el següent destí, una mica més al sud i a l’interior.

Passeig en barca per les Coves de Sant Josep (La Vall d’Uixó, comarca de la Plana Baixa).

D’altres vegades que havíem visitat Castelló o València en autocaravana, ens havíem quedat amb les ganes de conèixer aquest lloc de tant renom turístic, i penso que tal vegada de tanta expectatives que ens havíem creat, al final vam sortir una mica decebuts. Em temo que els atractius de la cova quedàrem ocults sota les cues de visitants i barques, la luminotècnia de la ruta (fins i tot subaquàtica) i l’ambientació musical ( com el tema de Titànic). I de tant en tant alguna dada que proporcionava el barquer: ...aquí la fondària és de 3 metros,...aquí es van utilitzar explosius per facilitar el pas de les barques ( i pots tocar les canyes de les barrinades...i imaginar-te l’efecte de l’ona expansiva sobre les estalactites i estalagmites). En conclusió el lloc està bé si vols passejar en barca per una
cova .
A part de les coves, també es pot passejar pel seu entorn: el barranc s’ha condicionat per passejar, amb bancs, zona de barbacoes, restaurants, oficina de turisme, etc.

Mascarell, poble emmurallat (Nules, comarca de la Plana Baixa).

Les previsions meteorològiques es compleixen: dia gris i plujós. No obstant hi comptàvem i el matí el passarem a cobert. Però abans: curta parada en
Mascarell , pedania de Nules i famosa per tractar-se d'un poble medieval emmurallat al segle XVI. El perímetre de muralles engloba una petita població de quatre carrers, amb torres i dues portes principals, entre tarongers, alguna palmera i els regs...fa la impressió que el lloc no ha canviat en els darrers 500 anys.
L’autocaravana es pot aparcar quasi a l’entrada, en un aparcament a escassos pocs metres.
I ara sí, a Castelló, o millor dit: al Grau de Castelló.

Planetari de Castelló (Castelló, comarca de la Plana Alta).

Sota una pluja intermitent ens dirigim al

Planetari de Castelló
. A mi m’agraden aquests llocs on pots gaudir d’un cel estrellat, tal vegada pel fet que vivim en ciutat i és difícil veure les estrelles, ja sigui o per la contaminació lumínica o per l’altra; i de pas pots aprendre alguna cosa d’astronomia. La instal•lació presenta diverses sales : una didàctica sobre el so; una molt maca altra sobre les Illes Columbretes; i finalment una altra sobre geologia (una mica pobra considerant la categoria del lloc i la rellevància de la geologia de Castelló). I el planetari, nosaltres gaudirem de dues sessions, es l'única cosa que s'ha de pagar i per un preu simbòlic.
I després d’un reparador dinar a base de fritures i arrossos, breu passeig pel port fins que arribi el pròxim xàfec.
Veient-hi que la tarda no millora, decidírem per pernoctar a prop del nostre proper destí.

L'art de Cova Remigia (Ares del Maestrat, comarca de l’Alt Maestrat).

Una de la riqueses culturals de Castelló radica en els seus jaciments de pintures rupestres, les quals presenten una frescor i espontaneïtat que sembla que s’hagin pintat el passat cap de setmana per algun excursionista, i no: tenen diversos milers d’anys i van ser fetes pels nostres avantpassats.
Nosaltres optarem per visitar la

Cova Remigia
, situada en Ares del Maestrat, en concret en la pedania de La Montalbana, i allà aparcàrem l’autocaravana.
Des d’allà, els propietaris del bar ens adreçàrem pel camí d’accés: bonica excursió de 2 quilòmetres, amb vistes sobre un Maestrat enfarinat per les darreres neus i a la llunyania la Penyagolosa, igualment enfarinada.
I finalment, al resguard de una balma, les pintures. Nosaltres que no teníem costum de tenir a l’abast de la ma aquesta mena d’obres d’art, vam quedar sorpresos. Allà, amb l’ajuda del guia, podíem veure com si fos un àlbum familiar o un passi de diapositives el dia a dia dels nostres avantpassats, fa uns 10.000 anys. Uns caçadors empaitant un porc senglar; un bou corrent al darrera d’un caçador com si fossin els sanfermines; un altre caçador seguint una cabra ferida que deixava el seu rastre de petjades sagnats...










Si esteu interessats en el tema també podeu visitar el modern i didàctic Museu de la Valltorta, a Tírig, que també organitza visites guiades a les coves més properes.

I aquí acabàrem la nostra escapada per terres de Castelló. La resta: parada en Sant Mateu per comprar formatges, autopista i , finalment, retencions en aproximació a la zona metropolitana de Barcelona.
Pernoctes i àrees d'autocaravanes.

Anotant-les per ordre, us esmentaré:
-l’àrea d’autocaravanes a l’AP-7, a l’àrea de servei El Mèdol, a pocs quilòmetres de Tarragona.
-una pernocta a peu de carretera N-340, entre Peníscola i Santa Magdalena de Polpis. Ampli pàrking de camions amb bar-resturant al costat.
-la segona pernocta al municipi de Xilxes, a la zona de la Platja de les Cases, en una solitària plaça a peu de platja. Em temo que desaconsellable en època alta per abundància de turistes i vehicles.-una altra àrea d’autocaravana al pàrking d'autocaravanes de les Moreres, de Peníscola. Omplir i buidar: 3,5 €.
-i la tercera pernocta en Catí, carrer tranquil a l’extrem sud del poble.

Marceliano Cardoso Romero,
28 d’abril de 2009, Cornellà de Llobregat.

dissabte, 4 d’abril del 2009

EN AUTOCARAVANA PER TERRES DE LLEIDA (Març 2009)


Introducció
Aquest és el relat de la nostra darrera escapada de cap setmana, i en aquesta ocasió hem dirigit l’autocaravana cap a terres de Lleida, en concret a les seves comarques de la plana, allà on el relleu es suau i els horitzons a vegades semblen infinits. A més, ara, en aquesta època primaveral, domina el color verd per tot arreu i el clima es suavitza, ideal per fer excursions.
A continuació us anotaré esquemàticament els llocs visitats i afegiré alguna foto .

El Pou de Gel (Juneda , Comarca de les Garrigues)
Hem decidit visitar
Juneda per tal de conèixer el seu Pou de Gel. I una vegada aparcada l’autocaravana fora del nucli antic, ens endinsem a peu pel seu nucli antic, de carrers porticats i traçat antiquíssim, de quan era una vila closa, una vila fortificada. Farà uns 500 anys, l’únic mitjà per poder gaudir en ple estiu d’una fresca llimonada o un granissat era mitjançant un pou de gel. I per tal de disposar del preuat gel calia recollir-lo durant les fredes matinades d’hivern de basses i bassals; i ràpidament ficar-lo dins d’aquests pous: grans cúpules soterrades de pedra i d’accés limitadíssim per tal de no perdre ni un grau centígrad de frescor. Amb el pas del temps el pou es va acabar convertint en una nevera comunitària per tot el poble i fins i tot, durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a refugi. Per visitar el pou, s’ha de trucar prèviament a l’Ajuntament, allà et donaran les dades per contactar amb la veïna que disposa de les claus i que gustosament us farà de guia.

El Canal d’Urgell (Mollerussa, Comarca del Pla d’Urgell)
Fins el segle XIX aquesta part de Lleida era un immens erm, dominat per un clima extrem, de poques i mal repartides pluges, i de les collites millor no parlar, allò era un infern...i per això la zona era coneguda com el Clot del Dimoni. I no va ser fins mitjans del segle XIX que es va iniciar la faraònica tasca de construir el Canal d’Urgell, un canal que agafant-hi l’aigua del riu Segre pogués repartir el preuat líquid per aquest clot infernal. En total es tracta d’una infraestructura de més de 300 km entre canals i sèquies principals; i al final el cabal sobrant es retorna al Segre.
Per tal de conèixer aquesta història, a Mollerussa existeix
l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, un modern i entretingut centre d’interpretació, que mitjançant audiovisuals, visita guiada, recreacions a escala real, etc. t’acosta a aquest esdeveniment històric que va canviar la vida de tot el territori. També disposa d’un ample pàrking on aparcar l’autocaravana.









La Quarta Sèquia i els Nou Salts (Juneda, Comarca de les Garrigues)
Una manera de conèixer en viu part d’aquesta infraestructura és resseguir la Quarta Sèquia, en el seu tram entre Juneda i Les Borges Blanques. El passeig, abalisat, es fa al llarg de la seva banqueta o mota de terres de contenció, encara que si els nens són petits o van en bici poden anar pel camí paral•lel. Nosaltres, amb l’autocaravana aparcada a Juneda a peu de sèquia, vam fer la ruta de
Juneda als Nou Salts, els nens sobre les bicis, Montse i jo , a peu. La ruta va ser d’uns 7,5 km entre anada i tornada, gaudint-hi d’una magnífica tarda de primavera, dels fruiters amb les primeres flors i dels verds paisatges; i de tant en tant l’orografia del terreny que imposa els salts d’aigua, alguns dels quals, antigament, ens van aprofitar per produir electricitat.

La Vall del Llobregós (Biosca, Comarca de la Segarra)
Viatjant per les terres lleidatanes de la plana, pots trobar-te amb aquesta joia natural: l’espai d’interès natural de la Vall del Llobregós. I per visitar-lo és fàcil: allà on la LV-3113 creua el riu Llobregós, molt a prop has d’agafar la pista senyalitzada que es dirigeix cap al NW, fins al Mas del Sot, modesta porta d’entrada a aquest
bell paratge (pdf de 800 kB). La Vall de Llobregós en aquesta època de l’any se’ns mostra bellíssima tota entapissada de verd, escortada a banda a banda per suaus turons de colors grisos, com el guix que els constitueix, amb una vegetació pobre, aclimatada a tant de guix del subsòl.
De les rutes que s’ofereixen (totes abalisades) nosaltres optàrem per fer la ruta més curta (uns 8 km, aprox.) anomenada la del Molí de la Cava, si bé l’abandonàrem un moment per pujar al Puig-arner i gaudir de la panoràmica sobre la vall. I l’excursió, com ahir: els nens en bici, Montse i jo caminant; i amb parades als diversos llocs de la ruta: la barraca de pedra, la resclosa del riu, el Mas Piquer, el xop gegant..., i molta tranquil•litat.

Només em resta anotar que l’autocaravana l’aparcàrem al costat del Mas del Sot, on la pista mostra un sobreample i no suposa cap nosa pel trànsit agrícola de la zona.

Pernoctes i demés
Pel que fa a les pernoctes, les vam fer a Juneda, al pàrking de la seva estació de tren. Encara que una altra opció que ens va semblar adient pot ser pernoctar a peu de sèquia, a prop de la zona esportiva del poble.










La segona nit, l’hem passada al pàrking de la zona comercial de Guissona, tenint-hi cura d’estacionar lluny de la carretera principal L-313, força transitada de nit.

De necessitar un àrea d’autocaravanes, les més properes són les de Lleida ( a uns 25 km a l’W de Mollerussa) o la de Calaf ( a uns 20 km al SE de Biosca), les dades de les quals les podeu trobar
aquí.

Marceliano Cardoso Romero,
Cornellà de Llobregat, 4 d’abril de 2009.